El tema, que va començar com una inquietud decorativa, es va convertir gairebé en una obsessió, fins al punt que quan passejava només veia pósters: interessants, repetits, xulos, fàcilment agafables... Per sort, la cosa s'ha calmat, i aquest n'és el resultat -provisional..-:
L'últim esdeveniment rellevant va ser el divendres passat, quan Järntorget va aparèixer plagada de cartells d'un tal Clandestino Festival, i no vam poder evitar la temptació de decorar també el passadís de casa...
4 comentaris:
T'està quedant prou ben decorada l'habitació, i el pis! Això d'arrencar pòsters pel carrer em sona... també fas servir les claus de la bústia com aquell mític desembre de 2002? Una abraçada!
hola guillem!
Soc en Ramon Batchelli el pare... de la banyolina vaig seguint el teu blog i deu ni do lo que hi treballes, veig que ja casi ets mitg suec !
Veig que l´habitacíó t´ha quedat força acolorida...però el poster del passadís és una passada!!!!, i...encara queden parets al pis?....bon courage!
Ei brutal! El/s poster/s del passadís!!Bona feina!
;) Et demanaré consell perquè em decoris el meu pis. Quan tornes a Catalunya? Algun dia?
Tinc ganes de veure't!
.-L
PD: Tinc una proposta per fer-te!
Publica un comentari