El tema és que, potser pel costum de l'any passat, sempre m'asseia mirant cap a la banda del bosc, tranquil·la i relaxant, ideal per als esmorzars de müesli i plàtan. Em vaig fixar que el Fer sempre s'asseia a l'altra cadira; fins que un dia li vaig treure el tema.
"Joder, ¡es que es mu' distraido esto! vas viendo los coches aparcando, la gente cargando todas las movidas del súper. Si es que yo me lo paso pipa..". El dia següent vaig provar sort asseient-me a l'altra cadira, i ja no hi ha hagut manera de deixar-la, especialment en els dinars de cap de setmana, quan l'activitat al Torg és frenètica.
Veus com els cotxes circulen per allà, com es salten la rotonda, com es formen cues quan algú aparca, gent que surt amb les compres i carrega el cotxe... En fi, tot un espectacle de la vida quotidiana en un centre comercial d'extraradi.
2 comentaris:
Però si teniu un bloc de pisos davant amb un munt de finestreees!!Jo no havia mirat mai els cotxes ni el bosc, sempre cap endavant, en linea recta!! ;)
lau, aquí acaba de quedar retratat el teu esperit gossip..!!
l'any passat, des de la cuina no tenia edifici del davant, però a l'habitació sí; al vuitè del número 16 hi vivia un home que cada vint minuts sortia a fumar amb una samarreta imperio..
Publica un comentari