Picar-se amb un madrilenyo i un dissabte maratonià

La vida Erasmus oficial començava amb la reunió de benvinguda als estudiants estrangers. Molta xerrera, especialment d'una professora de Chalmers que va estar parlant durant més d'una hora sobre sostenibilitat. Poques vegades havia desitjat que els pols es fonguessin, i la pujada del nivell del mar fes callar algú; clar que potser hagués parlat fins i tot sota l'aigua.

Després, de sota una pedra, va sortir el plan d'anar a Näset, una platja que està a deu minutets de Frölunda. Així que, amb el temps just de passar per casa a pillar el banyador, ens vam trobar a la platja, a Suècia i amb gran part de la comunitat Frölunda. Una dada, al Nord, l'aigua està freda.

A la nit, i gràcies a l'ajuda inestimable de l'odiós Facebook, hi havia la trobada d'Erasmus al Café Olof. El Café aquest és el pub d'Olofshojd, una de les residències amb més estudiants de Göteborg. No es pot esperar gran cosa d'un local on els cubates costen 30 corones i el cambrer -per cert, madrilenyo- confon les ampolles. Ningú coneix les marques que s'ofereixen aquí; algú sí, les garrafes. Tot i això, la convocatòria va ser un èxit, amb els carrers plens d'Erasmus, o que almenys ho feien veure.

Amb la nit engegada, cap Trädgård'n, una discoteca del centre, amb l'Andreu i el Javi. I allà van aparèixer, no se sap d'on, el Manu i la Elena, alguns dels inestimables madrilenys veïns del novè, que també tindran en breu el seu missatge particular. En el camí de tornada cap a casa, durant la llarga espera del tramvia, va ser quan ens vam picar amb el Manu a anar l'endemà dissabte a les 09H30 al City Tour organitzat pel CIRC.

L'endemà, com uns campions, tot i els recels inicials -allò semblava el Sis a Traició-, el Manu i jo estàvem camí de Chalmers a quarts de 10 del matí. Tot i que no vaig aprendre gran cosa de nou sobre la ciutat, va servir per conèixer gent interessant, com els alemanys o el Junnaid, el guia pakistanès del meu grup del Tour, que em sembla que encara espera que li truquem per apuntar-nos algun dissabte als partits de cricket que organitza...

Per si fos poc, el tour acabava a dalt de l'Skasen Kronan -la torre de la foto, que està dalt d'un turó-, on, això sí, ens donaven el dinar. Després de la sobretaula, el Manu va preferir anar-se'n a caseta a recuperar forces per la festa de la nit; jo me'n vaig anar amb els alemanys que acabava de conèixer fins a l'Stora Delsjön, un llac enorme a l'est de la ciutat.

M'havien parlat del "bon rotllo de la gent els primers dies d'Erasmus", i cada cop semblava més cert. Allà vam estar quasi fins a la posta de sol. Total, que entre la platja i el llac havia pres més el sol a Suècia que en tot l'estiu a Barcelona, i tornava a estar vermell vermell, com si estigués a Àustria altre cop.

Per acabar de rematar un dissabte maratonià, cap a la FestU de Chalmers, en què tot l'edifici de la Student Union es converteix en una discoteca, amb piscina d'escuma, castell inflable, baralla de gladiadors i altres excentricitats. Almenys em va servir per treure'm l'espina clavada del sopar de final de carrera, en què no tenia bateria a la càmera, i em vaig fer autofotos amb tot quisqui..

I el meu primer diumenge a Göteborg va ser el primer de la sèrie dels "Grey Sundays": no sortir de casa, i passar-me el dia fent feina poc mediàtica, com netejar l'habitació, cuinar, rentar roba.. En fi, un diumenge marujo abans de començar les classes a Chalmers.