Els Mozarts i els entrepans de pa negre

Va ser l’hora d’abandonar Innsbruck i posar rumb a Salzburg. Tot i això, vam tenir la brillant pensada de fer una mica de volta i anar a Kitzbuhel, a veure què trobàvem per allà. I què hi vàrem trobar? Pluja, gent pertot arreu, aparcaments de pagament i ganes de fotre el camp d’allà. Només faltava la pixera.

Déu meu, quina pixera.. no en tenia tanta des de l’examen de Química I. Sort que els prats austríacs es van mostrar acollidors, més per obligació que per voluntat, als nostres fluids –dels dos, que jo vaig donar la cara però l’altre s’hi va apuntar sense pensar-s’ho..-.

Finalment, amb un cert desordre horari vàrem arribar a Salzburg. Si mai algun conegut vostre hi ha anat, us ha portat una bossa de Mozarts i us heu sentit orgullosos i satisfets, sento dir-vos que ja podeu baixar del núvol.

Els Mozartkugeln –boles de xocolata amb una mena de massapà de pistatxo a dins- a Salzburg són la cosa més banal de la ciutat. Es compren, venen, reciclen i consumeixen a carretades, potser fins i tot més que els bombons de xocolata belga a Brussel·les –un altre dels regals típics que molen fins que t’adones que si en compres vuit caixes te’n regalen dues-. Tot i això s'ha de reconèixer que estan tremendos.

3 quartes parts de la ciutat giren entorn de Mozart: on va néixer, on va viure, on està enterrada la seva dona... Salzburg - Ciutat de la Sal-, com no, és de color pastel –“Benvingut a Àustria, General”- tot i que el primer dia, potser pels núvols, va semblar molt més grisa.

Després de la vista al súper, es va instaurar el sopar oficial de Salzburg: els entrepans de pa negre alemany amb Philadelphia i puten. El Jordi en va tenir prou amb dos; a mi la broma em va durar fins a Göteborg, on els primers dies de voltar per aquí encara me'n menjava per dinar.

Si seguim parlant de cuina, alguns dels mites culinaris del viatge van acabar tastant-se a Salzburg: el Pretzel -tot i que en versió descafeïnada-, els entepans del Nordsee, els Frankfurts a les paradetes del carrer i l'ApfelStrudel.

L'endemà al matí, visita al Hohensalzburg, la fortalesa que es veu al capdamunt del turó a la foto del principi, i des d'on es veu pràcticament tota la ciutat, com aquí a l'esquerra.

Ja només queda per destacar un altre sopar amb entrepans de pa negre, veure el rècord del mon dels 200 m d'Usain Bolt -de fet va ser el dia abans, però queda millor posar-ho aquí-, i passar una darrera nit a l'alberg. En una habitació que donava a l'escala, -i per tant amb soroll força estona-, amb les parets de paper -per tant amb més soroll encara-, i amb llits on no s'hi cabia. Sort que a Dresden ens esperava un hotel de quatre estrelles...